La millora i la transformació de l'ensenyament, sense cap dubte, passa per aplicar la qualitat a tots els processos educatius i un d'ells és la incorporació de les TIC a l'ensenyament. L'EEES implica una metodologia educativa que interactua per a construir el coneixement. Ara cal preguntar-se com afecta aquesta metodologia a dues qüestions: els ensenyaments a distància i l'ensenyament de la literatura.
L'e-learning suposa dos canvis: per una banda multiplica l'accés als continguts i per altra implica un constant aprenentatge de les eines tecnològiques. Considere que la segon variable condiciona negativament la primera, és a dir si emprem la major part del temps i esforços a utilitzar les eines tecnològiques, que contínuament canvien, li dediquem poc temps a assolir uns continguts que alhora es multipliquen a la xarxa.
Pel que fa als estudis literaris en aquest entorn, es fonamenten en ensenyar a llegir en línia a partir dels materials acadèmics en suport digital, apropar a l'alumne el text dins l'entorn digital. D'aquesta manera hem de parlar de noves formes de llegir, el tractament de la informació imposa una lectura funcional front a la lectura de consum més tradicional basada en el gust per la lectura o en aprendre a pensar.
Aquest model implica llegir i ensenyar a llegir a Internet. Però com fer-ho? L'opció que se'ns ofereix té com estratègia la relectura, la lectura com a recerca aprofitant el context hipertextual de la xarxa. El professor haurà d'aconseguir dotar els estudiants de les eines intel·lectuals necessàries que els permeten pensar críticament. Un aprenentatge interactiu per a equilibrar el ritme d'intercanvi de la informació i adequar-lo a cada contingut de manera personalitzada.
A banda de com ensenyar literatura cal atendre les noves manifestacions literàries lligades al món digital. La literatura ha canviat, l'era digital esdevé noves formes d'expressió i com no, també afecta a la literatura, naix la literatura digital. Tot un fenomen associat a altres canvis, nous tipus de literatura (cibertextos), noves formes d'escriptura (codis informàtics) i noves eines per a l'ensenyament de la literatura (blocs, fòrums). Ara ens trobem nous models d'expressió literària amb utilitats didàctiques i pedagògiques que cal veure per tal de no despenjar-se del mitjà digital i dels nadius digitals.
Tot són esforços per oferir continguts i coneixements en entorns digitals. Així i tot sembla que no hem trobat encara l'eina que modifique l'actitud de l'usuari digital per a assolir continguts. L'usuari digital passa hores d'oci davant la pantalla, però quan necessita adquirir coneixements li entra la pressa i busca informació ràpida sense importar-li la qualitat i sense preocupar-se per contrastar-la. Caldrà ser més constants amb la selecció de continguts atractius, innovadors i per suposat de qualitat.
